SINCERO ADIÓS A LEOPOLDO ALAS

Con sólo 45 años, el pasado viernes 1 de agosto falleció en Madrid el escritor Leopoldo Alas. Una implacable neumonía acababa con la vida de uno de los más importantes defensores de los derechos de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales de este país.

Apasionado de la literatura desde muy joven, Leopoldo comenzó a publicar libros de poemas y cuentos durante los 'movidos' años ochenta. Con tan sólo 19 años le llega su primer reconocimiento público con una antología de poesía joven de la mano de Vicente Molina Foix, ese mismo año publica su primer libro de relatos 'África entera tocando el tam tam'. Casado con la poesía pero amante del resto de géneros, el escritor riojano nos lega su obra compuesta por una gran variedad de títulos. Desde libros de relatos como 'Descuentos' (1986); de poesía, 'Los Palcos' (1988) o 'La posesión del miedo' (2002); novelas 'Bochorno' (1991) y 'El extraño caso de Gaspar Ganijosa' (2001) o ensayos muy recomendables como 'De la acera de enfrente' (1994) y 'Ojo de loca no se equivoca' (2002). Leopoldo, tampoco se olvidó de trabajar el teatro y publicó 'Ultima toma' (1985) o 'La pasión de madame Artú' (1992), además de libretos de ópera como 'Sin demonio no hay fortuna'.

Colaborador habitual del diario El Mundo y de las revistas Shangay y Zero. Leopoldo fue también director del programa de Radio Nacional de España "Entiendas o no entiendas" que siguió emitiendo programas hasta hace apenas un par de semanas, a pesar de que llevaba ingresado en el Hospital de Madrid desde el 9 de junio. La muerte de Poldo, como le conocían sus más allegados, ha consternado a la comunidad LGTB española. Antonio Poveda, presidente de la FELGTB mostró su pesar por el fallecimiento "de Leopoldo que fue siempre un referente de libertad tanto desde su escritura como desde su propia vida"

Comencen els Eurogames!

Aquest dijous 24 de Juliol, l’alcalde Jordi Hereu, acompanyat del 2n tinent d'alcalde, Ricard Gomà, del regidor de Drets Civils, Joaquim Mestre, i del delegat d’Esports, Pere Alcober, assistirà a l’acte d’inauguració dels Eurogames Barcelona 2008, la 12a edició d’aquests jocs esportius europeus que organitza el col·lectiu gai i transsexual, a qui van destinats, i que per primera vegada tenen lloc a la ciutat de Barcelona.

Els Eurogames Barcelona 2008 reuniran a més de 5.000 esportistes, procedents d'arreu d'Europa, que competiran en 25 modalitats esportives amb l’objectiu de lluitar contra la discriminació per orientació sexual en el món de l’esport i estimular la integració i l’emancipació del col·lectiu homosexual.

En aquest sentit s’ha expressat el delegat d’Esports, Pere Alcober, que ha assegurat que l’Ajuntament dóna suport a aquests jocs ja que es tracta d’una “eina d’integració social”

Però malgrat ser, a grans trets, uns jocs destinats a gays, lesbianes, bisexuals, i transsexuals, els Eurogames estan oberts a tothom, independentment de la tendència sexual. I és que la finalitat d’aquests jocs esportius és convertir-se en una plataforma de visibilitat i de lluita per a la igualtat de les persones i contra la homofòbia, i que en totes les edicions sol reunir unes 30.000 persones, atretes per la diversitat d’oferta esportiva, cultural i lúdica.

Tres dies d’esport i tolerància

La cerimònia d’inauguració que donarà el tret de sortida a les competicions tindrà lloc el 24 de juliol a partir de les 21 hores al Palau Sant Jordi, encara que aquell mateix dia pel matí ja s’hauran celebrat algunes competicions esportives.

Les modalitats més destacades d’aquests jocs seran, entre d’altres, futbol, bàsquet, natació esquaix, ciclisme, petanca, handbol, rugbi, rem, o waterpolo.

I com a activitats esportives de caire popular no competitiu, els principals carrers de la ciutat acolliran, durant el darrer dia dels Jocs, una cursa popular de 10 quilòmetres, un circuit amb patins, i una cursa de bicicletes.

Paral•lelament a les competicions esportives, Barcelona acollirà diverses activitats culturals i turístiques, així com espais d'informació amb estands de múltiples entitats de l'entorn gai-lèsbic, entre moltes altres activitats.

Entre les activitats més destacades fora de l’àmbit esportiu hi ha programat una Conferència Internacional de Drets Humans, que tindrà lloc el dia 24 de juliol a les 9 del matí a l’Institut Nacional d’Educació Física; una Festa de les Dones, el dia 25 de juliol a les 22 hores al Poble Espanyol; o la Gran Festa dels Eurogames 2008, que se celebrarà al Fòrum el 26 de juliol a les 22 hores.

A més, de manera permanent, a l’Avinguda Maria Cristina s’hi instal·larà un ‘Village’ durant tot el dia, on es podrà participar en les diverses activitats programades i visitar estands informatius de diverses entitats de l’entorn homosexual i transsexual.

L’acte de cloenda tindrà lloc a la plaça dels Àngels el diumenge 27 de juliol a partir de les 11 del matí.

Biblias manipuladas contra homosexuales

Un estadounidense quiere llevar a los tribunales a dos editoriales de textos religiosos. Los acusa de modificar pasajes bíblicos para convertirlos en ofensivos para los homosexuales.

Como recoge la página gaywired.com, el pasado lunes Bradley

LaShawn Fowler interpuso una demanda federal por setenta millones de dólares en contra de Zondervan y Thomas Nelson, dos importantes editoriales que han publicado versiones de la Biblia en la que se refieren explícitamente a la homosexualidad como pecado.

Fowler, que se encuentra representándose a él mismo en ambas demandas, argumenta en su defensa que desde que el pastor de su familia ha usado la versión que contiene el término “homosexual”, él ha sido rechazado por sus familiares, cosa que según él, además de violar su derecho constitucional, le ha causado un trastorno emocional.

La demanda, presentada ante la corte del distrito de Michigan, denuncia que Zondervan manipuló el texto maliciosamente al usar el término “homosexual” en 1 de Corintios 6:9 en sus ediciones revisadas de la Biblia 1982 y 1987. Su acusación se centra en la mala voluntad, la difamación, y la violación de las sus derechos civiles.

El mes pasado, Fowler inició su contencioso contra la editorial Thomas Nelson utilizando argumentos similares. En total pide sesenta millones de dólares a Zondervan y diez millones a Thomas Nelson. Sostiene que históricamente los cristianos creen que las Escrituras Bíblicas son la "auténtica Palabra de Dios" y que alterar pasajes como han hecho los editores es un pecado y una manipulación para incitar a que la sociedad "maltrate a los homosexuales."

"Entre otras cosas a Fowler le da la razón que en tiempos de la escritura de la Biblia no existía el término "homosexual" como tal. Sin embargo, Zondervan ha comunicado mediante su portavoz Tara Powers que la editorial no traduce las Biblias, sólo "las publica a partir de las traducciones de eruditos bíblicos".

'Besada' contra la homofobia

Ocurrió a principios del presente mes de julio. Según informaba el diario El País, dos chicas, A. V. y B. C., de 28 y 35 años respectivamente, elegían la sidrería Casa Parrondo, de Madrid, para despedir a una amiga común, Ann, que partía en breve hacia Suiza. Sólo pretendían tomarse algo tranquilamente, pero la velada en Casa Parrondo -un popular local de la calle Trujillos, a tiro de piedra de la plaza de Callao- fue de todo menos tranquila. Entre gritos de "basura", "guarra" o "puta", la verdad, es difícil relajarse.

Porque éstos fueron algunos de los piropos que, al parecer, el dueño del bar espetó a las tres chicas. ¿La razón? Un beso. Mejor dicho, "un pico", tal y como matizó A. V. Y es que tanto ella como B. C. y Ann son lesbianas. A. V. y Ann, además, ex novias. Con lo cual no resulta tan raro que, en determinado momento, Ann besase cariñosamente a A. V... ¿O sí?

Pues sí. Según la versión de estas chicas, un camarero se les acercó al poco para informarles de que estaban allí "para consumir, y no para esas cosas". Ellas contestaron pidiendo la hoja de reclamaciones. Ante la negativa de los trabajadores a facilitársela, insistieron. Y entonces fue cuando el dueño del local, el propio Parrondo, salió hecho un basilisco para gritarles: "¡Fuera de aquí! ¡Guarras! ¡Basura! ¡Éste no es sitio para vosotras!".

"Tú no tienes ningún derecho, puta. Lo que pasa es que no has conocido nunca una buena polla"
A partir de ahí, la situación cobró tintes cuartelarios. B. C., que llegó con la fiesta ya empezada, exigió de nuevo la hoja de reclamaciones. "No me iba a mover hasta que me la dieran", diría. A lo que el dueño contestó -siempre según la versión de ellas-: "Tú no tienes ningún derecho, puta. Lo que pasa es que no has conocido nunca una buena polla". La tangana continuó hasta que las chicas llamaron a la Policía Municipal, para conseguir la dichosa 'hoja'.

"Se sacaron una teta. Por eso les pedí que se fueran", se defendería más tarde el dueño del establecimiento, añadiendo incluso que consumían "porros" y "cocaína": "me dejaron la tapa del lavabo llena de droga". El problema es que varios testigos presenciales no corroboran estos hechos, pero sí los insultos antes mencionados, y que Parrondo llegó a encararse con ellas y a levantarles la mano. Según Parrondo, una prueba de que el tema no iba por los derroteros de la discriminación sexual es que "una vez" empleó a "un camarero maricón, que era muy bueno".

"No" rotundo

Por todo lo expuesto, un espontáneo grupo de amigos y simpatizantes de las chicas ha creído conveniente pasar a la acción. Se trata de una 'besada': una concentración de besos, competición de ósculos o como quiera llamarse, con el objetivo de protestar públicamente por la "indignación" ante lo ocurrido en "casa fachondo", según le llaman ya los organizadores.

Tanto parejas homosexuales como heterosexuales están invitadas mañana jueves, a las 21 horas, para demostrarse pasión mutua en la mismísima puerta del local de la discordia.

En algún foro digital de temática gay puede leerse: "Mientras tengamos entre nosotros a personajes como Nicolás Parrondo, no bastan las leyes que reconocen la igualdad. Los ciudadanos hemos de unirnos y decir un 'No' claro a la homofobia, no entrando a sus negocios y denunciándolos en todos los medios que estén en nuestras manos".

Los homosexuales "desarmarizados" trabajan mejor

Un estudio de la organización Stonewall interesado en la expresión de la condición sexual en el mundo laboral, secunda que los LGTBQ consiguen mayor rendimiento profesional si están "fuera del armario" en el trabajo.

El ministro de Comercio de Gran Bretaña, John Hutton, presentó en Londres los resultados de este estudio, como aparece en la página Ukgaynews.org.uk.

El informe, basado en más de cien entrevistas en profundidad con lesbianas, gays y bisexuales de veintiún empresas del sector púbico y privado, manifiesta que existe una conexión positiva entre el clima de trabajo y la productividad. "Los entrevistados que se sienten libres para estar "fuera del armario" en el trabajo y son apoyados por la plantilla, resultan significativamente más efectivos, están más motivados y establecen mejores relaciones con sus compañeros". Sentencia el jefe ejecutivo de Stonewall, Ben Summerskill.

En la misma investigación, que ha sido posible por la esponsorización de la empresa IBM, también se encuentra el indicativo de la importancia que tiene poder sentirse libre para hacer pública la condición sexual si difiere de la hetero, ya que muchos de los participantes del estudio declinaron dar el nombre de la empresa para la que trabajaban.

“Esto evidencia que estas personas no están agusto con la plantilla de la empresa en la que trabajan, eso revierte en que estas lesbianas y gays no estén para nada cómodos en ese ambiente de trabajo" apuntó Summerskill. "Los centros deben apoyarles y empezar a ser lugares más abiertos a los LGTB."

Dos anys sense fum?

Ja portem més de dos anys des de l’entrada en vigor de la llei antitabac proposada pel govern al 2005. Podem veure un dels spots que va fer el Ministeri de Sanitat i Consum per donar a conèixer la nova llei:

En aquest temps s’han produït canvis molt significatius, no tant en termes de consum, sinó en qüestions socials.

Els fumadors han acceptat mesures que en el moment d’aprovació de la llei van fer posar el crit al cel a més d’un. Ara, es impensable encendre una cigarreta a un restaurant que no tingui un recinte habilitat, els bars petits estan atapeïts i els superiors a 100 metres han hagut d’enginyar-se-les per crear un espai sense fum.
Un fet semblant passa a les empreses on els empleats han de sortir del seu lloc de treball, en molts casos al carrer, per tenir la seva dosi de nicotina.

Fins i tot, a llocs d’oci com discoteques, on la mesura va caure com una gerra d’aigua freda, ja no cal estendre la roba quan arribes a casa.

Segons el govern, aquesta mesura ha fet baixar el consum de tabac en un 3% i es calcula que 500.000 fumador han deixat l'hàbit en aquest temps. Pels que encara continuen amb el vici, es creu que han reduït el nombre de cigarretes i que han adquirit una consideració més gran dels riscos que comporta.

Per contra, aquesta llei no ha estat tan controlada com en un primer moment es va pensar. I és que aplicar aquesta mesura en un país on hi ha un bar per cada 125 habitants és una tasca que requereix molta infraestructura.

Tot i les dades favorables que presenta el govern, la llei antitabac no ha estat imposada de la mateixa manera a les diferents regions de l’Estat. A Catalunya han tingut lloc la meitat de les inspeccions que s’han realitzat a tota Espanya mentre que a València i al País Basc no se n’ha fet cap. Això es degut a què aquestes comunitats encara no s’han posat d’acord amb el govern per saber qui té les competències per poder aplicar la llei. A més, altres regions com les Illes Balears ja tenien una política antitabac anterior a la llei.

En termes més específics, la normativa vigent no s’aplica com hauria. Així, centres d’oci o hostaleria tenen zones per fumadors molt superiors a les marcades pel govern i s’acostumen a aplicar lleis pròpies com permetre fumar a l’establiment a partir d’una hora determinada o en una zona que no està separada físicament de les zones “lliures de fum”. Així ho denuncia la cap de llista del Partido de los No-Fumadores, Ana Berne.

Aquesta situació també la corrobora la directora d’un restaurant al centre de Barcelona que esmenta anònimament que “els seus empleats i, fins i tot, ella mateixa, fumaran on vulguin mentre ningú els digui el contrari”. En aquest restaurant els clients només poden fumar a la terrassa. Cap part de l’establiment està destinada a ser de fumadors. Segons la directora “quan es va crear la llei, tots els empleats havien d’anar al carrer a fumar, però això donava una imatge molt dolenta i tot i que les vendes no es van veure repercutides, la idea d’un restaurant de cuina fresca i mediterrània es veia enfosquida pels empleats fumant a la porta, per això, prefereix que les zones de fumadors siguin les parts no obertes al públic, però que inclou despatxos i parts comunes dels treballadors.

I és que, com hem dit abans, la llei ha produït un canvi sobretot a nivell social. Segons l’estudi SEPAR sobre tabaquisme realitzat per la Societat Espanyola de Neumologia (Separ) s’està fent una molt bona tasca en qüestió de prevenció, cosa que fa que cada cop menys gent s’iniciï en aquest hàbit, però dades de l’estudi indiquen que un 54% dels fumadors ha intentat deixar de fumar almenys en tres ocasions sense èxit i que el 90% d’aquests no han utilitzat cap mena d’ajuda. Del total d’exfumadors que existeixen actualment, el 19% ho van ser després de la llei, però només el 8% van confessar que la llei va influir en la seva decisió de deixar el tabac.

Per moltes barreres que se li posin al tabac, aquest continua essent un dels vicis més estesos a la societat moderna. En especial a Espanya. Què se li pot demanar a un país on només el 15% dels bars de menys de 100 metres han decidit no deixar fumar als seus locals. Pot ser, s’hauria de ser més dràstic i fer entendre que el tabac és el responsable del 90% de les morts per càncer de pulmó o que a Espanya, el 16% de les morts que es produeixen cada any de gent més gran de 35 anys són degudes al consum de tabac.

Però, aquestes dades ja es coneixen, cada caixeta de cartró té 3 requadres negres que així ho recorden, el problema és que aquest avís passa inadvertit per la gran majoria de població que veu com ens autodestruïm per un vici que no deixem, encara que ens posin tots els factors en contra.

Josep Anglada: “no sóc ni xenòfob, ni racista, només dic el que pocs s’atreveixen”

Josep Anglada i Rius, portaveu i fundador del partit Plataforma per Catalunya (PxC), “serà el nou Alcalde de Vic” segons ha manifestat ell mateix en diverses ocasions. El líder del partit, nascut a Vic i profundament enamorat de la ciutat, te molt clar que guanyarà les properes eleccions municipals.

A les darreres eleccions, el seu partit va ser la gran sorpresa, quan van aconseguir 4 regidors a la ciutat. Tot una fita quan parlem d’un partit que tot just acaba de començar la seva trajectòria política. Segons Anglada això es degut a la seva principal promesa electoral: controlar la massiva immigració que ha arribat a la ciutat. “Vic no pot fer front a un volum tan gran d’immigrants que han arribat en els darrers anys”. Les últimes estadístiques sobre població han fet patent aquesta situació i és que un de cada cinc habitants de la ciutat és immigrant. “Això endarrereix el sistema social actual, a part de crear violència i el conseqüent rebuig de la població autòctona”. La filosofia d’Anglada i el seu partit és controlar tota aquesta immigració per tenir la “justa i necessària per la ciutat”. Per tant, en cas de sortir guanyador en els propers comicis “faria fora tota la gent il·legal i controlaria d’una manera molt rigorosa l’entrada d’estrangers”. De fet, la seva intenció és portar a terme una llei que obligui a tots els immigrants que es vulguin empadronar a Vic a fer un curs de ciutadania d’unes 10 hores on els immigrants “aprendrien a comportar-se i a respectar les normes del país on han arribat”. De fet, “haurien d’estar contents d’aquesta idea, ja m’agradaria a mi que em fessin un curs gratuït quan arribi a qualsevol lloc del món” fa saber Josep Anglada.

Totes aquestes idees han provocat que Josep Anglada hagi estat anomenat xenòfob i racista per determinats sectors. Però aquests insults “no m’afecten perquè jo no sóc res d’això, jo només expresso el que molta no s’atreveix a dir i em preocupo més per la gent de casa meva, abans que pels de fora” i segons Anglada és el que la gent vol, perquè si no, no hagués estat tan votat.

A part de la immigració, Anglada també considera que té altres virtuts que el fan diferent a la resta de polítics: “La seva proximitat amb el públic i sinceritat a l’hora d’expressar-se són aspectes al seu favor per donar-se a conèixer tan ràpid i amb tanta eficàcia”. A part, evidentment, d’altres qüestions que també preocupen a la població i que el seu partit polític hi posaria remei una vegada estiguin al govern. I és que el líder de Plataforma no té gaires paraules maques pels seus companys de l’ajuntament, “estan destruint l’essència de Vic”. A més, considera que “són pocs estimats i que estan aprofitant-se dels diners de la gent per les seves pròpies butxaques”. Anglada ha fet una promesa sense precedents: si i ell i el seu partit arribessin al govern, faria baixar tots els sous dels polítics.

Malgrat tot, tots tenim un passat fosc i és que Anglada va formar part d’un partit d’extrema dreta quan tenia 19 anys. Aquell partit tenia unes idees totalment oposades a les actuals, però segons el polític, “aquest passat està allà i no es pot canviar. La gent evoluciona amb els anys i ara creu fermament en les idees que expressa” igualment, aquest fet és un detall que no han deixat passar els seus oponents, cosa que ha provocat encara més crítiques i insults per Josep Anglada. Sobretot, arrel del programa documental que es va emetre a TV3 i on podem veure un extracte a continuació:

Les cartes estan jugades, “Plataforma per Catalunya continuarà amb els seus ideals fins que guanyin les eleccions”. De moment, Anglada només pensa en Vic, Barcelona o fins i tot, Catalunya, però no descarta en un futur obrir camins per Espanya i fundar un partit de cobertura nacional.