Comencen els Eurogames!

Aquest dijous 24 de Juliol, l’alcalde Jordi Hereu, acompanyat del 2n tinent d'alcalde, Ricard Gomà, del regidor de Drets Civils, Joaquim Mestre, i del delegat d’Esports, Pere Alcober, assistirà a l’acte d’inauguració dels Eurogames Barcelona 2008, la 12a edició d’aquests jocs esportius europeus que organitza el col·lectiu gai i transsexual, a qui van destinats, i que per primera vegada tenen lloc a la ciutat de Barcelona.

Els Eurogames Barcelona 2008 reuniran a més de 5.000 esportistes, procedents d'arreu d'Europa, que competiran en 25 modalitats esportives amb l’objectiu de lluitar contra la discriminació per orientació sexual en el món de l’esport i estimular la integració i l’emancipació del col·lectiu homosexual.

En aquest sentit s’ha expressat el delegat d’Esports, Pere Alcober, que ha assegurat que l’Ajuntament dóna suport a aquests jocs ja que es tracta d’una “eina d’integració social”

Però malgrat ser, a grans trets, uns jocs destinats a gays, lesbianes, bisexuals, i transsexuals, els Eurogames estan oberts a tothom, independentment de la tendència sexual. I és que la finalitat d’aquests jocs esportius és convertir-se en una plataforma de visibilitat i de lluita per a la igualtat de les persones i contra la homofòbia, i que en totes les edicions sol reunir unes 30.000 persones, atretes per la diversitat d’oferta esportiva, cultural i lúdica.

Tres dies d’esport i tolerància

La cerimònia d’inauguració que donarà el tret de sortida a les competicions tindrà lloc el 24 de juliol a partir de les 21 hores al Palau Sant Jordi, encara que aquell mateix dia pel matí ja s’hauran celebrat algunes competicions esportives.

Les modalitats més destacades d’aquests jocs seran, entre d’altres, futbol, bàsquet, natació esquaix, ciclisme, petanca, handbol, rugbi, rem, o waterpolo.

I com a activitats esportives de caire popular no competitiu, els principals carrers de la ciutat acolliran, durant el darrer dia dels Jocs, una cursa popular de 10 quilòmetres, un circuit amb patins, i una cursa de bicicletes.

Paral•lelament a les competicions esportives, Barcelona acollirà diverses activitats culturals i turístiques, així com espais d'informació amb estands de múltiples entitats de l'entorn gai-lèsbic, entre moltes altres activitats.

Entre les activitats més destacades fora de l’àmbit esportiu hi ha programat una Conferència Internacional de Drets Humans, que tindrà lloc el dia 24 de juliol a les 9 del matí a l’Institut Nacional d’Educació Física; una Festa de les Dones, el dia 25 de juliol a les 22 hores al Poble Espanyol; o la Gran Festa dels Eurogames 2008, que se celebrarà al Fòrum el 26 de juliol a les 22 hores.

A més, de manera permanent, a l’Avinguda Maria Cristina s’hi instal·larà un ‘Village’ durant tot el dia, on es podrà participar en les diverses activitats programades i visitar estands informatius de diverses entitats de l’entorn homosexual i transsexual.

L’acte de cloenda tindrà lloc a la plaça dels Àngels el diumenge 27 de juliol a partir de les 11 del matí.

'Besada' contra la homofobia

Ocurrió a principios del presente mes de julio. Según informaba el diario El País, dos chicas, A. V. y B. C., de 28 y 35 años respectivamente, elegían la sidrería Casa Parrondo, de Madrid, para despedir a una amiga común, Ann, que partía en breve hacia Suiza. Sólo pretendían tomarse algo tranquilamente, pero la velada en Casa Parrondo -un popular local de la calle Trujillos, a tiro de piedra de la plaza de Callao- fue de todo menos tranquila. Entre gritos de "basura", "guarra" o "puta", la verdad, es difícil relajarse.

Porque éstos fueron algunos de los piropos que, al parecer, el dueño del bar espetó a las tres chicas. ¿La razón? Un beso. Mejor dicho, "un pico", tal y como matizó A. V. Y es que tanto ella como B. C. y Ann son lesbianas. A. V. y Ann, además, ex novias. Con lo cual no resulta tan raro que, en determinado momento, Ann besase cariñosamente a A. V... ¿O sí?

Pues sí. Según la versión de estas chicas, un camarero se les acercó al poco para informarles de que estaban allí "para consumir, y no para esas cosas". Ellas contestaron pidiendo la hoja de reclamaciones. Ante la negativa de los trabajadores a facilitársela, insistieron. Y entonces fue cuando el dueño del local, el propio Parrondo, salió hecho un basilisco para gritarles: "¡Fuera de aquí! ¡Guarras! ¡Basura! ¡Éste no es sitio para vosotras!".

"Tú no tienes ningún derecho, puta. Lo que pasa es que no has conocido nunca una buena polla"
A partir de ahí, la situación cobró tintes cuartelarios. B. C., que llegó con la fiesta ya empezada, exigió de nuevo la hoja de reclamaciones. "No me iba a mover hasta que me la dieran", diría. A lo que el dueño contestó -siempre según la versión de ellas-: "Tú no tienes ningún derecho, puta. Lo que pasa es que no has conocido nunca una buena polla". La tangana continuó hasta que las chicas llamaron a la Policía Municipal, para conseguir la dichosa 'hoja'.

"Se sacaron una teta. Por eso les pedí que se fueran", se defendería más tarde el dueño del establecimiento, añadiendo incluso que consumían "porros" y "cocaína": "me dejaron la tapa del lavabo llena de droga". El problema es que varios testigos presenciales no corroboran estos hechos, pero sí los insultos antes mencionados, y que Parrondo llegó a encararse con ellas y a levantarles la mano. Según Parrondo, una prueba de que el tema no iba por los derroteros de la discriminación sexual es que "una vez" empleó a "un camarero maricón, que era muy bueno".

"No" rotundo

Por todo lo expuesto, un espontáneo grupo de amigos y simpatizantes de las chicas ha creído conveniente pasar a la acción. Se trata de una 'besada': una concentración de besos, competición de ósculos o como quiera llamarse, con el objetivo de protestar públicamente por la "indignación" ante lo ocurrido en "casa fachondo", según le llaman ya los organizadores.

Tanto parejas homosexuales como heterosexuales están invitadas mañana jueves, a las 21 horas, para demostrarse pasión mutua en la mismísima puerta del local de la discordia.

En algún foro digital de temática gay puede leerse: "Mientras tengamos entre nosotros a personajes como Nicolás Parrondo, no bastan las leyes que reconocen la igualdad. Los ciudadanos hemos de unirnos y decir un 'No' claro a la homofobia, no entrando a sus negocios y denunciándolos en todos los medios que estén en nuestras manos".

Una noche de ambiente barcelonés

Decido verme con unos amigos a las 12:30h donde siempre quedamos, en la salida de metro de Passeig de Gràcia que da a la Casa Batlló, ya símbolo de nuestras quedadas para salir de fiesta. Una vez allí reunidos, nos dirigirnos lo más antes posible a Aire ya que, a partir de las 12:45h, este pub suele tener una cola considerable.

Aire es un pub-discoteca de ambiente localizado en la calle Valencia justo entre las calles Enrique Granados y Balmes. Dicho local está dedicado al público homosexual femenino. No obstante, está abierto a todo tipo de gente.

Aire tiene una gran fama entre el colectivo homosexual barcelonés por ser un local acogedor, abierto y amplio. Pese a ello, y si lo comparamos con otras salas de fiesta, no es de grandes proporciones pero al tener el techo bastante elevado le da una sensación de amplitud. Además, cuenta con dos barras donde pedir copas y un podium para los espectáculos.

Este local dedicado a lesbianas abre sus puertas antes de las 11 de la noche convertido en un pub para tomar unas copas de manera tranquila. Además, en el centro de la pista se colocan unas mesas y sillas para que puedas tomarte algo de manera tranquila antes de la fiesta. Por otro lado, en una esquina de local, un billar ameniza más tus quedadas con los amigos. Pero a partir de las 12 de la noche, las sillas suelen retirarse debido al gran número de personas que comienzan a entrar. De esta manera, Aire pasa de ser un pub a convertirse en una minidiscoteca.

Una de las fechas más señaladas para acudir a Aire es el primer jueves de cada mes; en estos días, Aire acoge la fiesta Estupendas. En esta noche, toda persona que entra lleva enganchada un número para ser reconocido. De esta manera, si hay alguien en la pista de baile a quien quieras conocer o a quien gastar una broma, puedes acudir a la entrada para dejarle un mensaje. Así, pues, dos veces hasta el cierre, la Dj de Aire, Clara, anuncia por megafonía los números que contienen un mensaje. Es entonces cuando los “premiados” acuden a la entrada del pub para leer el mensaje que les han dejado.

1. Foto: vista parcial de Aire.

El pub cierra sus puertas a las 02:30h de la madrugada. Tan sólo cierra los lunes y de martes a jueves es gratis. Los cubatas no bajan de los 5 €. Los viernes pagas una entrada de 6 € pero con ella entras gratis a Arena.

Una vez hemos salido de Aire, nos dirigimos a Arena, la discoteca gay por excelencia en Barcelona. No obstante, no sólo hay una sala Arena sino que como Arena se conoce a un conjunto de discotecas, todas ellas con un público determinado y con unos horarios concretos. Arena Madre, por ejemplo, situada en la calle Balmes esquina con Diputación, es la sala por excelencia y abre todos los días de la semana. Cada noche tiene una programación determinada; los miércoles, por ejemplo, el público transexual es el que más acude debido a los espectáculos que allí se realizan. Los jueves suelen ser para el público universitario con una música pachanguera. Los sábados la sala se llena de house y los domingos por la tarde, Arena Madre está abierta por la tarde para los menores de edad.

Video: un espectáculo en Arena Madre un miércoles noche.



Video: la puerta de Arena Madre.

Justo al lado se encuentra Arena Classic, en plena calle Diputación. Esta discoteca abre los viernes y los sábados y está destinado al público nostálgico, a aquellas personas que en la denominada “movida madrileña” eran unos adolescentes. Por esta razón, en ella se pinchan canciones de los años 80 y 90, mayoritariamente, con cantantes y grupos de música como Mecano o Alaska.

Justo en plena Gran Vía, entre Balmes y Rambla Catalunya, se encuentran dos salas Arena conectadas entre ellas: Arena VIP y Arena Dandy. Ambas salas abren, junto a Arena Classic, los viernes y los sábados. Ambas están destinadas a un público mixto, tanto homosexual como heterosexual. Podríamos decir que tanto Arena VIP como Arena Dandy son las salas más cosmopolitas y diversas de todas las que hay en el grupo Arena. Con una música actual y muy dedicada al público gay, Arena VIP y Dandy está abierta a todo tipo de públicos. Las dos cierran sus puertas a las 6:00h de la mañana.

Foto: logotipo de Arena Classic.

Video: el interior de Arena Vip con la música de fondo Put Your Hands Up For Detroit.

Vemos como la discoteca Arena (dividida en las cuatro salas que antes he comentado) se llevan la palma de la noche homosexual en Barcelona. No obstante, hay mucha gente que ya reclama un cambio en la noche homosexual de la ciudad catalana; puede que haya muchas salas de fiesta para gays y lesbianas pero todas ellas, en general, son dirigidas por el Grupo Arena ejerciendo como un monopolio en el ambiente barcelonés. Es por esta razón el auge de otro tipo de discotecas destinadas al colectivo gay como Dboy o metro. El éxito y consolidación de estas está por ver.

Mostra un mapa més gran

Mapa: la letra A representa la localización de Arena Madre. Por el contrario, la letra B representa Arena Madre y VIP.

“L’ideal seria que no existeixi l’ambient, que qualsevol persona mostrés el seus sentiments a qualsevol lloc”

Miquel Iceta, diputat socialista al Parlament de Catalunya i portaveu del PSC, va fer pública la seva homosexualitat ja farà uns anys quan encara era diputat a Madrid. La seva “sortida de l’armari” va ser molt comentada per tots els sectors polítics del país. Però... com va viure en el passat la seva homosexualitat?

Vaig agafar el tren que sortia de Vic a les 15:20h i que arribava a Barcelona cap a les 16:45h. Durant el trajecte, a més de preparar-me i de rellegir-me totes les preguntes que faria al meu entrevistat, anava resant per a que el tren no arribés amb retard. No obstant, les meves oracions no les va escoltar ningú. Així que vaig arribar fora d’hora a Sants.

No havia estat mai a un lloc com aquell. Em va sorprendre i també intimidar tota la seguretat que allà hi havia: dipositar el DNI, passar el detector de metalls, demanar permís per a que es puguin obrir les portes... Això encara em va posar molt més nerviós. No obstant, la simpatia i l’amabilitat de la secretària de l’entrada em va calmar una mica:

-El sr. Iceta es troba a la quarta planta, macu.

Vaig pujar les escales tot suant. Durant l’interminable trajecte, anava fent-me una petita visió de com seria Miquel Iceta, com em rebrà, on hi anirem...

En arribar a la quarta planta, la seva secretària, des de lluny, em va cridar:

-Marcos? Marcos?

Ella em va rebre amb un somriure i ambdós ens vam donar la mà. Acte seguit, em va acompanyar a l’habitació del costat; allà hi era Miquel Iceta, el meu entrevistat.

La meva primera prova de foc per descobrir la meva capacitat periodística acabava de començar...

Espanya avui en dia es un paradigma en quant a drets humans, drets civils i de llibertats. Però aquesta Espanya no fa molt temps era tot el contrari. Com recorda la seva homosexualitat a la infantesa?

Vaig començar a tenir alguna noció de què era homosexual allà cap als 14 o 15 anys i cap als 18 i 19 ja estava totalment convençut. En cap moment vaig tenir cap situació d’homofòbia però també he de dir que això no ho havia comentat a ningú. Va ser més endavant quan ja vaig comentar-lo a els meus amics més íntims. En cap moment vaig tenir cap sensació de rebuig, ni a l’escola ni al barri on em trobava.

Tinc entès que va tenir una núvia, oi?

Sí, sí. Més que núvia m’agradaria dir-li núvieta. Vam estar poc temps i des d’un principi ja veig veure que la cosa no funcionava.

Va tenir núvia o nuvieta, com diu vostè, per alguna pressió?

No, tot el contrari. Ningú em va pressionar degut a que intuïssin la meva homosexualitat. Però des d’un principi ja vaig veure que les xicotes no eren cosa meva.

Respecte a la seva adolescència, quan va conèixer l’anomenat ambient?

Ara no t’ho sabria dir amb exactitud però cap als 80 vaig començar a freqüentar aquests llocs. He de dir que fins que no vaig estar en contacte amb altres joves homosexuals no vaig tenir l’oportunitat d’anar per aquests llocs destinat a públic homosexual. El conèixer a joves gais durant el principi de la meva militància en el PSC em va obrir les portes cara aquest mon.

Parlant de l’ambient, va reconèixer la seva homosexualitat a un bar anomenat Punto, un bar situat al gaixample barceloní.

Sí, sí. Allà vaig declarar públicament la meva homosexualitat. Vaig comentar la intenció amb la meva parella i a aquesta li semblà molt bona idea. Em va donar suport en tot moment.

Hi havia ambient a la transició?

Ja hi havia durant els últims anys del franquisme ja hi havia llocs d’ambients on gent que formava part d’un cercle molt tancat hi anava freqüentment. Va ser cara als anys 80 quan van aparèixer molts llocs on podies mostrar els teus sentiments obertament sense que ningú et jutgés.

Quins llocs de l’ambient barceloní a la transició freqüentava?

A Barcelona, hi havia una discoteca anomenada “la Luna”, després un bar anomenat “Babel” i, finalment, també hi anava molt a fer unes copes a un local anomenat “Kiss”, a la plaça Joanic.

Però la Plaça Joanic ja no està situat en el gaixample, barri on ara per ara es troben la majoria de locals homosexuals.

No, no, el gaixample ve després. Abans els bars d’ambient estaven molt dispersats, molt escampats. Això del gaixample es va produir al voltant dels 90.

Pensa que aquesta concentració de locals destinats a persones homosexuals en un mateix barri es idònia? A Madrid, per exemple, existeix el famós barri de Chueca on es concentra la majoria d’oci i locals homosexuals. Aquí a Barcelona la cosa es més diferent ja que estan molt més escampats per la ciutat.

De fet, hi ha una concentració important al gaixample però hi ha d’altres que no estan en aquest lloc. L’ideal seria que no existeix l’ambient, que qualsevol persona mostrés el seus sentiments a qualsevol lloc. D’aquesta manera no existiria l’ambient. La realitat és que com a altres coses es produeix una concentració. A mi personalment m’agrada passejat per barris on no hi hagi una gran concentració però on que els homosexuals siguin visibles. Barcelona, en aquest cas, s’ha obert molt i s’ha posat com a ciutat paradigmàtica en quant a drets i a llibertats per mostrar els sentiments. No obstant, sempre hi ha excepcions; un dia, per exemple, havia quedat amb un amic a un bar i pel fet de donar-nos dos petons ens van cridar l’atenció.

Fa dos dies, a un article de la Vanguardia, es va publicar que Barcelona és la segona ciutat escollida pels homosexuals a l’hora de passar les vacances i diferents estades. Per què creu que això és així?

En primer lloc per l’ambient de tolerància i de respecte que es respira a la ciutat. A més a més, Espanya en quant a llibertats personals és un important reclam en tot el mon; és el tercer país del mon en reconèixer les parelles homosexuals. Per altre banda, el clima i, com ja he dit abans, per tota aquesta tolerància que es respira a la capital catalana.

Per acabar, sr. Iceta, m’agradaria que em respongués a una d’aquestes afirmacions: s’ha fet molt en quant als homosexuals i les seves llibertats o encara queda molt per a fer?

Qualsevol pas enrera, ara per ara, seria mol negatiu. A espanya, en quan a lleis s’ha fet moltíssim però en quant a educació i societat que encara molt per fer.